Miquel Estany de Millan

Tipografia aula 1

Públic

A continuació es mostren els diferents punts del treball de la PAC, així com la seva resolució. Totes les imatges de l’activitat són d’elaboració pròpia.

1.Selecció

Per a la selecció de la tipografia he escollit la trilogia de caballo de fuego, escrita per l’autora Florencia Bonelli, una saga que em va captar des de un primer moment i que he tingut el plaer de llegir durant molt temps.

Més enllà d’entrar en l’opinió personal dels llibres, diré que he escollit aquesta proposta ja que em va cridar l’atenció des de un primer moment, no sols la lectura de la caràtula posterior amb el resum de la trama sinó també el disseny d’aquest llibre, molt abans de decidir-me iniciar en el món del disseny i la creació digital.

Tant és així, que quan vaig arribar al 3r llibre i vaig veure que no quedaven exemplars amb el mateix tipus de disseny vaig tenir una desil·lusió, tot i això, vaig aconseguir en una petita llibreria de Barcelona la obra que completava la trilogia i alhora mantenia el disseny de les dues primeres edicions de butxaca.

He escollit aquesta peça ja que es la meva trilogia preferida i encaixa a la perfecció amb el que es planteja a l’enunciat, no sols conte una mateixa tipografia en majúscules i minúscules, sinó que a més compta amb el nom dels escenaris on transcorre aquesta apassionant novel·la en majúscules i alhora presenta números en els diferents exemplars de la trilogia per saber posicionar al lector en quin dels 3 llibres es troba.

2. Captura

Com ja he dit en el punt anterior, un dels factors principals que em va cridar l’atenció a l’hora d’escollir el llibre en primera instància va ser el disseny d’aquest. Així doncs, aquest es caracteritza per mantenir una tipografia de portada d’un estil determinat al llarg de la trilogia, on pràcticament no hi ha variació d’un exemplar a l’altre, però alhora es veu un canvi degut a la imatge de fons representativa del transcurs del llibre.

Les lletres em semblen molt interessants, amb el pas dels anys i tot i haver-los tingut a les mans moltes vegades encara tinc la sensació d’aquell primer cop quan em vaig sentir atret per aquesta trilogia.

Aquesta tipografia ha despertat en mi curiositat per saber-ne més al respecte. Bé es cert que parteixo des de una base molt pobre en relació a la tipografia però el que més m’ha cridat l’atenció és l’harmonia que té el disseny, on a partir del títol i el nom de l’autora genera un clima que t’atrau. En gran part això es deu a la tipografia tant característica, on amb diferents cossos i majúscules i minúscules aporta aquest equilibri composicional a la peça. Respecte a la tipografia el que més m’ha soptat són les terminacions i l’estil. No és una tipografia amb la que estigui familiaritzat, potser és per això que em va cridar tant l’atenció des d’un primer moment.

3. Reconeixement

Per a la realització del reconeixement de la tipografia he utilitzat l’aplicació per a iOS What the font, on a partir de realitzar una fotografia a la portada del llibre i realitzar uns petits passos com son la selecció de la tipografia a analitzar, he obtingut el resultat de la tipografia.

He utilitzat aquest procés per al títol de l’autora del llibre, el nom de la trilogia i l’escenari del transcurs del llibre el qual es troba en majúscules diferenciat de la resta de la composició.

Així doncs, he obtingut el mateix resultat en tots els punts d’anàlisis, on el resultat obtingut a estat la tipografia Passenger display semibold. En les captures de pantalla s’observa el procediment realitzat.

4. Informació

a. Imatge de l’espècimen

b. Família de font d’alt contrast, grup moderna i subgrup didona.

c. Autoria: Diana Ovezea i Samo Acko

d. Fundició: Indian Type Foundry

e. Pesos i estils:  En referència als pesos la tipografia passenger display compta amb 7 pesos diferents des de l’extrabold a la extralight, passant per la bold, semibold,  medium, regular i light.

Presenta dos estils diferent el vertical i l’itàlic.  Així doncs la tipografia consta de 14 fonts mencionades a continuació:

1. Passenger display extrabold itàlic
2. Passenger display extrabold
3. Passenger display bold itàlic
4. Passenger display bold
5. Passenger display semibold italic
6. Passenger display semibold
7. Passenger display medium itàlic
8. Passenger display medium
9. Passenger display itàlic
10. Passenger display regular
11. Passenger display light itàlic
12. Pasenger display light
13. Passenger display extralight itàlic
14. PAssenger display extralight

f. Etiquetes: Didone, modern, legible, commercial, new, jewelery, didot, ligatures, headlines, display, ball terminals, high-contrast, fashion, packaging, beautiful, publication, newspapers, magazines, heading, elegant, scotch roman, decorative, 1940’s, vintage, hand lettered.

5. Proves

A continuació es mostra un petit text en forma d’imatge realitzat amb la tipografia escollida.

Per a les propostes de text he utilitzat la tipografia Passenger display semibold en la seva variant vertical i la d’estil itàlic, alhora, he dut a terme propostes amb color per veure el efecte que produïen aquestes sobre un fons determinar.

Així doncs, he pogut observar que els ascendents de les minúscules s’eleven sobre la part superior de les majúscules. També m’he adonat que en l’estil vertical la “a” i la “g” tenen dos pisos mentre que en l’estil itàlic son d’un sol pis.

6. Alçada X / ull mitjà

Respecte a l’anàlisi comparativa de l’ull mitjà o alçada X, he arribat a la conclusió que la tipografia Passenger display té una alçada de X mitja.

He arribat a aquesta conclusió a partir de l’observació de les diferents tipografies, així com de la seva altura, on les lletres minúscules sense tenir en compte ascendents i descendents indiquen des de la línia de base fina a la línia mitja la altura de la X .

Per a la realització de la comparació he utilitzat 3 tipografies diferents de pes regular, utilitzant la tipografia Passenger display com a punt de partida de la comparació. He utilitzat colors per a mostrar les diferents altures i les diferents tipografies utilitzades , ja que en el procés de comparació m’he adonat que sinó resultava més difícil la comprensió de l’anàlisi.

7. Contrast 

A partir de la comparació de les diferents tipografies he arribat a la conclusió que en la tipografia Passenger display el contrast és molt alt, ja que el traç entre les línies varia molt des de la horitzontal a la vertical. Així doncs, la comparació entre aquestes tres tipografies m’ha permès entendre el concepte de modulació i contrast, on es pot observar a partir dels cercles grocs el contrast de les diferents tipografies, on quan més difereixen de tamany els cercles en la imatge, major és el contrast.

8. Modulació 

A partir de la comparació de les 2 tipografies he arribat a la conclusió que la tipografia Passenger display és de modulació vertical. Tal i com es pot observar en la imatge, l’eix vertical ve determinat per la posició dels traços prims i gruixuts, on aquesta presenta una modulació axial vertical.

Per a la comparació,, he utilitzat la tipografia Stempel Garamond, on el eix obliqu queda molt ben definit. Així doncs, en la imatge, s’observa perfectament la modulació vertical de la tipografia analitzada, en aquest cas la Passenger display.

9. Classificació Vox-AtypI

Per a la classificació, he dut a terme el recull de característiques analitzades, així doncs, es pot observar una alçada de X mitjana, una modulació vertical i amb un contrast molt alt entre traços prims i gruixuts i amb recursos plenament tipogràfics com les gotes. En l’estil itàlic destaca la notable inclinació de les lletres i s’assembla en text a alguns tipus d’escriptura cal·ligràfica.

Així doncs, segons la classificació Vox-AtypI es troba dins el grup de les modernes i en el subgrup de les didones, on aquestes característiques mencionades anteriorment són determinants per a la classificació segons el criteri Vox-AtypI.

10. Bibliografia 

https://www.fontspring.com/fonts/indian-type-foundry/passenger-display

https://www.myfonts.com/search?product_data%5BsortBy%5D=product_data&query=passanger%20display

WordPress

J.Kane. Manual de tipografia. 2º edició. Barcelona. Editorial Gustavo Gili

https://www.dafont.com/es/

https://en.bestfonts.pro/font/passenger-display

Taller de dibuix aula 1

Públic

Salutacions,

A continuació deixo l’esquema utilitzat per a la elaboració del fanzine. He escollit la temàtica de la igualtat de gènere. Respecte a l’ús de la tipografia encara no he definit quina serà la que utilitzaré. El format ha esat el paper din A4 inicialment, tot i que ocupant l’espai de un din A6, plantjant la posibilitat de retallar el dibuix i enganxar-lo sobre una cartolina amb un fons de color, utilitzant alhora el color per a destacar elements característics del dibuix i alhora la tipografia, sense superar el 30 % del total.

A continuació és mostra el esquema del fanzine final, sense els títols de les pàgines ni la tipografia

A continuació es detallen els dibuixos que vui utilitzar, alguns d’ells provisionalment definitius i d’altres com a esquema de concepte, on s’ha d’elaborar el dibuix definitiu.

Portada: Generació Igualtat

Pàgina 1: Alimentació infantil ( post-lactància materna )

Pàgina 2: Tasques compartides

Pàgina 3: STOP sexisme ( esquema s’ha de desenvolupar )

Pàgina 4 : Dones líders

Pàgina 5: Protagonisme de les dones en el cinema / CARTELL AQUAWOMAN

Pàgina 6: Esports mixtes

Contraportada: Igualtat de gènere

Taller de dibuix aula 1

Públic

Salutacions,

En aquesta flash he treballat la part de les sombres a partir de la utilització del carbonet, realitzant taques aleatories on després he pogut realitzar un dibuix al escampar el carbonet.

Deixo les imatges adjuntes, en la primera la inicial, on s’observen les taques realitzades i en la segona el dibuix final.

Imatges del primer dibuix realitzat.

Imatges del segon dibuix realitzat.

A continuació, es mostren els dibuixos realitzats a partir de línies aleatòries, amb la finalitat de mostrar una figura humana.

El resultat dels dibuixos és abstracte, he remarcat les línies, les quals han servit per donar forma al dibuix.

Crec que ha estat una flash molt satisfactoria, els resultats m’han sorprès.

Atentament Miquel Estany.

Taller de dibuix aula 1

Públic

He triat la imatge de la portada de la revista Proyecto Contract de Casaviva nº 93, una revista d’interiorisme per instal·lacions comercials, hosteleria i oficines. Aquesta revista conté moltes imatges i l’he trobat molt interesssant.

La imatge utilitzada presenta dos punts de fuga, un situat a la dreta i l’altre a l’esquerra tal i com es mostra en la següent imatge

Pel que fa a la instal·lació artística, he escollit la instal·lació de Chelsea Market Passage de Nova York, on els autors són Paula Scher i Abbott Miler.

El punt de fuga es troba situat a l’esquerra tal i com s’observa en la següent imatge:

Dibuixar des des de la vertical a través d’un paper enganxat al vidre m’ha suposat molta dificultat, crec que és una bona manera de practicar tot i que des del meu punt de vista força complicada.

A continuació mostro el dibuix relaitzat:

Atentament, Miquel.

Tècniques de creativitat i innovació aula 1

Públic

Vaig créixer al nord de Erriadh a Tunísia i de ben petit ja veia les parets pintades amb grafitis, així doncs l’art urbà es va convertir amb la meva passió i actualment en la meva professió.  

En les parets trobo el que vull exposar i és curiós, però totes elles reflexen una emoció diferent quan les miro. 

 La torre de flors és una obra d’una maqueta real dissenyada i formada a partir de diferent material reciclat. El material utilitzat ha estat un far vell, una taula de billar de joguina i un futbolí per a nens. També he utilitzat plantes naturals per a la elaboració de la torre de flors. 

L’obra la torre de flors abandera l’objectiu sostenible de plantar un arbre per protegir el medi ambient. Aquest fet es clau per als boscos, els quals alberguen més del 80 % de totes les especies animals, insectes i plantes del planeta. Per això he volgut contribuir amb la causa i realitzar aquesta maqueta real i alhora generar una crítica a la societat a través de la realització del grafiti exposat a dues parets de la ciutat de Barcelona. 

Ubicació de l’obra la torre de flors: Jardins d’Horta. Passeig dels Castanyers 1. Barcelona.

Grafiti fet a partir de la torre de flors. Ubicació: Cruïlla carrer Maristany amb Sanfeliu. Barcelona

Grafiti fet a partir de la torre de flors. Ubicació: Antiga fàbrica Crocks. Barcelona.

Taller de dibuix aula 1

Públic

En la realització de la PAC 2, m’ha ajudat molt dur a terme els diagrames, per així enfocar i saber el que volia transmetre i expressar des de un primer moment. Després de escoltar la cançó diverses vegades he realitzat el diagrama i m’ha estat de molta utilitat.  

Pel que fa al collage, la realització del diagrama també m’ha ajudat.  

En l’activitat me sentit a gust realitzant-la i crec que ajuda a desenvolupar la creativitat.  

Al dur a terme l’activitat, m’han vingut records de quan feia collage a l’escola, tot i que de forma diferent, però alhora m’ha transmès molts bons records i motivació per fer l’activitat.  

Per a la il·lustració m’he inspirat a través de Alberto Fernández i Elena Ospina, i en el collage a través de Catrin Welz-Stein.

Taller de dibuix aula 1

Públic

Aquesta activitat m’ha permes veure la gran dificultat que suposa no poder mirar el paper o suport de dibuix en el qual s’esta dibuixant.

Així doncs l’autorretrat inicial consta de varies línies, simplificant el meu rostre. He decidit no dibuixar la barba ni tot el cabell ja que sinó la interpretació seria encara més difícil de realtizar del que ja és.

He afegit uns auriculars a l’autorretrat final ja que m’identifico amb aquesta imatge perque sempre que puc escolto musica.

L’intenció ha estat fer un autorretrat realista a partir de totes les línies dibuixades sense mirar el paper.

Estaria molt agraït de que em donguessiu la vostre opinió i dir-me en que podria millorar. Moltes gràcies. Atentament Miquel.